 |
| Fotos Juanjo Fernández |
La història de les nou oliveres centenàries del Guinardó ha tingut un bon final. Dijous passat, 25 de febrer, van ser replantades a la ronda del Guinardó a tocar de l’Hospital de Sant Pau i a escassos 600 metres d’on havien estat.
Els anys cinquanta del segle passat eren en un terreny entre el passeig de Maragall, carrer de Villar i la rambla Volart. Les terres havien estat de la finca del mas Viladomat, entorn rural de garrofers i vinyes que a finals del segle XIX es va parcel·lar i urbanitzar. Les oliveres van aguantar unes dècades en aquell terreny fins que el ciment es va imposar. Per aquest motiu s’havien de treure i en Pau Badia, propietari del terreny, les va traslladar al costat d’unes vinyes que posseïa al municipi de Banyeres del Penedès, al Baix Camp. Allà s’hi han estat més de seixanta anys fins que la mecanització del camp les condemnava a desaparèixer. En Magí Badia, net de l’avi Pau, tenia llavors uns set anys i havia vist com aquelles oliveres eren arrencades i carregades a un camió. Encara avui als setanta-dos anys ho recorda perfectament.
Aquesta història va ser relatada per l’historiador Enric H. March l’agost passat i mostrava el sentiment per la pèrdua dels arbres centenaris. Des d’El Pou decidirem intentar que s’evités la tala dels arbres i aconseguir la “repatriació” cap el Guinardó. El mes de setembre iniciem els viatges a Banyeres a la recerca de les oliveres i les persones que ens podien ajudar. En Magí Badia, propietari de les oliveres, estava disposat a cedir-les per evitar la seva desaparició. En Jordi Inglada, el pagès que avui conrea aquelles terres, patia per la pèrdua i es comprometia a ajudar en la recuperació. Hi havia bona disposició per totes bandes, propietari, pagès i El Pou que ens vam comprometre a treballar per facilitar la recuperació. TV3 s’interessa pel tema i va enregistrar un petit reportatge que es va emetre en el programa Telenotícies Comarques. Tot ajudava.
Vam fer la proposta al Districte d’Horta- Guinardó que va ser ben rebuda. A l’hora de pensar com fer el trasllat comencen les dificultats, ja que les oliveres estaven en una parcel·la de difícil accés a grans camions cosa que encaria el pressupost del transport. Però els que ens havíem compromès en l’operació vam trobar alternatives més assequibles gràcies al treball i bona disposició de tots els implicats i finalment la proposta va ser acceptada per part del Districte amb gran alegria de tothom.
Les feines del camp no entenen d’esperes administratives i els treballs per a la mecanització de les vinyes van començar el desembre passat. A final de gener en Jordi Inglada i el seu pare, ajudats per El Pou, van espodassar els arbres per facilitar-ne el trasllat. El dia 24 de febrer les oliveres són arrencades i comença la mudança cap la seva nova llar a la ronda del Guinardó.
Qui havia de dir que més de seixanta anys després aquelles oliveres exiliades, centenàries i productives es salvarien de la tala i tornarien al seu lloc d’origen! Ara seran arbres ornamentals que formaran part del patrimoni cultural viu que rememora el passat rural del Guinardó.
Els anys cinquanta del segle passat eren en un terreny entre el passeig de Maragall, carrer de Villar i la rambla Volart. Les terres havien estat de la finca del mas Viladomat, entorn rural de garrofers i vinyes que a finals del segle XIX es va parcel·lar i urbanitzar. Les oliveres van aguantar unes dècades en aquell terreny fins que el ciment es va imposar. Per aquest motiu s’havien de treure i en Pau Badia, propietari del terreny, les va traslladar al costat d’unes vinyes que posseïa al municipi de Banyeres del Penedès, al Baix Camp. Allà s’hi han estat més de seixanta anys fins que la mecanització del camp les condemnava a desaparèixer. En Magí Badia, net de l’avi Pau, tenia llavors uns set anys i havia vist com aquelles oliveres eren arrencades i carregades a un camió. Encara avui als setanta-dos anys ho recorda perfectament.
Aquesta història va ser relatada per l’historiador Enric H. March l’agost passat i mostrava el sentiment per la pèrdua dels arbres centenaris. Des d’El Pou decidirem intentar que s’evités la tala dels arbres i aconseguir la “repatriació” cap el Guinardó. El mes de setembre iniciem els viatges a Banyeres a la recerca de les oliveres i les persones que ens podien ajudar. En Magí Badia, propietari de les oliveres, estava disposat a cedir-les per evitar la seva desaparició. En Jordi Inglada, el pagès que avui conrea aquelles terres, patia per la pèrdua i es comprometia a ajudar en la recuperació. Hi havia bona disposició per totes bandes, propietari, pagès i El Pou que ens vam comprometre a treballar per facilitar la recuperació. TV3 s’interessa pel tema i va enregistrar un petit reportatge que es va emetre en el programa Telenotícies Comarques. Tot ajudava.
Vam fer la proposta al Districte d’Horta- Guinardó que va ser ben rebuda. A l’hora de pensar com fer el trasllat comencen les dificultats, ja que les oliveres estaven en una parcel·la de difícil accés a grans camions cosa que encaria el pressupost del transport. Però els que ens havíem compromès en l’operació vam trobar alternatives més assequibles gràcies al treball i bona disposició de tots els implicats i finalment la proposta va ser acceptada per part del Districte amb gran alegria de tothom.
Les feines del camp no entenen d’esperes administratives i els treballs per a la mecanització de les vinyes van començar el desembre passat. A final de gener en Jordi Inglada i el seu pare, ajudats per El Pou, van espodassar els arbres per facilitar-ne el trasllat. El dia 24 de febrer les oliveres són arrencades i comença la mudança cap la seva nova llar a la ronda del Guinardó.
Qui havia de dir que més de seixanta anys després aquelles oliveres exiliades, centenàries i productives es salvarien de la tala i tornarien al seu lloc d’origen! Ara seran arbres ornamentals que formaran part del patrimoni cultural viu que rememora el passat rural del Guinardó.
