EL POU i altres entitats del Guinardó volem que s'escolti als veïns i
veïnes del barri a l'hora d'elaborar el projecte d'obres de Torre Garcini.
L'Ajuntament ha redactat les bases i ha convocat el concurs d'aquest
projecte amb secretisme, sense donar cap mena d'informació. Durant anys
hem lluitat per salvar i per obrir aquesta masia. Ara lluitem per
participar en la seva reforma. Per això hem dirigit a la regidora Rosa Alarcón la carta següent:
Guinardó,
8 de juny de 2021
Sra.
Rosa Alarcón Montañés
regidora
del Districte d’Horta-Guinardó
Apreciada
Regidora
A la
reunió telemàtica convocada pel Districte sobre Torre Garcini, celebrada el dia
27 de maig, es varen encendre totes les alarmes. Amb pocs detalls, se’ns va
informar de la convocatòria del concurs per a l’adjudicació del projecte
arquitectònic de l’esmentada finca, amb unes bases totalment desconegudes per
nosaltres i que, en cap cas, han estat elaborades comptant amb la participació
de les entitats sotasignants. S’han pres des de l’Ajuntament algunes decisions
que interpretem com imposicions, com a fets consumats, una política pròpia
d’èpoques passades. Ens hem sentit profundament dolguts per aquest comportament
que considerem inacceptable.
L’interès
dels veïns i veïnes del Guinardó pel futur equipament de Torre Garcini és un
fet evident, com ha posat de manifest la reivindicació mantinguda al llarg de
molts anys. Vàrem celebrar l’adquisició d’aquesta propietat per part de
l’Ajuntament l’any 2018. En tot moment hem mostrat la voluntat de participar en
la definició del projecte arquitectònic de l’equipament. En moltes reunions amb
membres i tècnics del Districte hem donat la nostra opinió sobre diversos
aspectes del projecte arquitectònic, opinions que han caigut en el buit, tot i
semblar quedar acordades per els presents a les reunions.
Per
totes aquestes raons i davant de la gravetat de la situació, les entitats
sotasignants, d’una manera consensuada i raonada volem deixar clar i per escrit
algunes propostes que considerem s’han de tenir en compte a l’hora de redactar
i escollir el projecte arquitectònic del nou equipament de Torre Garcini.
1.
L’accés
Torre
Garcini, com a futur centre cultural de la gent gran, ha d’estar totalment
integrat al barri i al conjunt d’equipaments del seu entorn més proper: el
mercat, el CAP, el Cassal de Joves, els centres escolars… Per un altra costat,
diversos estudis ressalten la importància de l’eix dibuixat pel carrer Xiprer i
el passatge Llívia, com queda recollit al Model de Barri del Guinardó aprovat
al Consell Plenari del Districte celebrat el 4 d’octubre de 2019. Per tot això
creiem que l’accés principal al nou equipament hauria de situar-se en el punt
d’intersecció dels dos carrers esmentats, on hi ha la porta metàl·lica actual
de la finca.
2.
La tanca
El
perímetre de la finca ha d’estar degudament protegit per una tanca prou consistent
en termes de seguretat i, alhora, prou transparent a nivell paisatgístic.
Aquesta tanca no ha de significar una barrera visual i ha de convidar a
l’accés, que també s’hauria de poder fer des del passatge Garcini.
3.
El patrimoni
Cal
respectar al màxim possible l’estructura de l’actual masia per tal de salvar-ne
el seu valor patrimonial i arquitectònic. No es tracta de salvar només la part
exterior sinó també el seu interior: parets, escales, embigat…,
afegint-hi aquells elements estructurals necessaris sobreposats per assolir la
resistència i seguretat preceptives. Fins i tot s’hauria de protegir la cuina i
el forn de pizzes, herència de la tradició culinària de la família Alòs
(d’influència italianitzant) que es podria utilitzar com un element dinamitzador
del futur casal de la gent gran.
4.
L’ampliació
Aquest
és el punt en el qual mostrem un desacord més profund.
Serà
necessari construir nous espais adjunts a la masia tant per a serveis
(ascensors, lavabos adaptats, recepció, magatzems…) com per aules d’activitats.
L’espai més adequat per aquestes funcions és el situat darrera de la masia,
entre la façana posterior (sense cap interès arquitectònic) i el carrer del
Xiprer, un espai ombrívol i encarat al nord. Aquesta construcció nova pot tenir
el volum necessari per complir amb l’edificabilitat segons la normativa vigent.
La masia i el nou edifici es connectarien d’una manera fàcil i natural.
No
acceptem de cap manera la construcció d’un nou edifici de planta i pis adossat
a les casetes del passatge Garcini. Aquesta construcció quedaria aïllada de
l’edifici històric i retallaria greument els espais lliures situats davant de
la masia, destinats a jardins i a plaça. Els que coneixem els darrers anys de
vida de la masia no podem oblidar les negatives municipals a les peticions de
la família Alòs per edificar en aquesta mateixa zona on ara el propi Ajuntament
hi pensa construir. Sembla una clara contradicció.
5.
Els jardins
El
nou equipament que es projecta, a part dels elements rurals històrics ja construïts,
disposa d’un jardí i una plaça a l’aire lliure que seran un complement
indispensable per a les activitats del futur casal de la gent gran. Petita
resta de l’antiga explotació rural de Torre Garcini, aquest terreny aportarà un
espai verd a una zona desament poblada. La limitació d’aquesta àrea no permet
ubicar-hi horts urbans. Volem que el protagonisme el tingui la jardineria no
només com a embelliment estètic sinó, sobre tot, com una oportunitat per a la
participació dels usuaris del casal, amb una concepció activa de jardí
comunitari.
6.
Aigua
Des
de molt antic, tota la zona que envolta la masia de Torre Garcini era valorada
pel seu gran cabal d’aigua subterrània que tenia. Els dos pous excavats a la
propietat en són una clara demostració. En el context actual de preocupació per
la sostenibilitat i l’aprofitament dels recursos naturals, aquesta aigua s’ha
d’aprofitar al màxim i ha de ser un signe distintiu del nou equipament. Ha de
servir per omplir el safareig i la bassa i després ser conduïda a la zona
enjardinada per al seu manteniment hídric. Fins i tot es podria reintroduir
l’antic molí de vent que caracteritzava la silueta antiga de la Torre Garcini,
de manera que el cicle de l’aigua es posés en servei amb la mínima despesa
energètica. S’han de primar totes les iniciatives destinades al reciclatge de
l’aigua.
7.
Energia
Vistes
les noves emergències energètiques, demanem que tota l'energia que precisi
l'equipament es generi de manera sostenible i ecològica posant elements i
instal·lació de captació d'energia fotovoltaica, solar tèrmica i eòlica. Si cal
més energia, que sigui sostenible, com l’ús de pèl·lets o similars per
calefacció, llenya per el forn, etc. fent de l'equipament un element autònom
energèticament.
8.
Els arxius
Una
de les peculiaritats de Torre Garcini es l’existència d’un arxiu familiar ric
en documentació i en cartografia. Des de 1882, la família Alòs és propietària
de la finca i, a més de la documentació generada des d’aquesta data, van
heretar arxius dels anteriors propietaris des de mitjans del segle XVIII.
Aquest llegat (si no pot ser amb els originals, sí amb còpies) s’ha de mantenir
i conservar en el propi equipament, un material que es pot ampliar amb altra
documentació sobre la vida rural als barris dels Districte d’Horta-Guinardó.
L’arxiu pot ser una eina de dinamització del nou equipament dedicat a la gent
gran. Els propis usuaris hi podran aportar els records i les imatges del seu
passat i guardar la memòria oral per a futures generacions.
9.
Usos
És
difícil redactar un projecte sense que abans s’hagi definit amb precisió els
usos que ha de satisfer un equipament. Han passat els anys sense que s’hagi
dedicat cap esforç en aquesta línia. I ara es vol definir un continent sense
conèixer-ne el contingut. Què s’hi farà? Com es farà? Qui ho farà? I moltes
preguntes més. És tasca dels arquitectes definir el funcionament d’un
equipament sense conèixer mínimament les persones que en seran usuàries, ni les
característiques del barri on s’ha de materialitzar?
Tots
aquests suggeriments i propostes recollits en aquest escrit volem i exigim que
es concretin en el següents compromisos:
A.
Sol·licitem conèixer les bases del
concurs ja convocat i la composició del jurat.
B.
Sol·licitem que representants de les
entitats sotasignants formin part de l’ampli jurat que ha de valorar el
concurs. Sabem que estarà format per onze persones (quatre d’elles designades
pel COAC), entre funcionaris municipals i tècnics. Escoltar la veu dels veïns i
veïnes interessats en l’equipament segur que enriquiria el debat a l’hora de
votar. La gent dels barris tenim la preparació adequada per formar part
d’aquesta mena de jurats, encara que sigui en proporció minoritària.
C.
Sol·licitem una reunió urgent, abans
de les vacances d’estiu, amb la regidora del Districte d’Horta-Guinardó, per
afrontar aquesta crisi de confiança entre les entitats sotasignants i els
representants municipals.
Esperant
veure ateses aquestes peticions, la saluden:
Associació
de veïns i veïnes Joan Maragall del Guinardó
Coordinadora
d’entitats del Guinardó
Associació
de veïns i veïnes del passatge Garcini
Associació
Nou Horitzó
Associació EL POU, grup d’estudis de la Vall d’Horta i
la Muntanya Pelada
