MILLOREM TORRE GARCINI ENTRE TOTS

EL POU i altres entitats del Guinardó volem que s'escolti als veïns i veïnes del barri a l'hora d'elaborar el projecte d'obres de Torre Garcini. 

L'Ajuntament ha redactat les bases i ha convocat el concurs d'aquest projecte amb secretisme, sense donar cap mena d'informació. Durant anys hem lluitat per salvar i per obrir aquesta masia. Ara lluitem per participar en la seva reforma. Per això hem dirigit a la regidora Rosa Alarcón la carta següent:

                                                                                  

Guinardó, 8 de juny de 2021

Sra. Rosa Alarcón Montañés

regidora del Districte d’Horta-Guinardó

Apreciada Regidora

A la reunió telemàtica convocada pel Districte sobre Torre Garcini, celebrada el dia 27 de maig, es varen encendre totes les alarmes. Amb pocs detalls, se’ns va informar de la convocatòria del concurs per a l’adjudicació del projecte arquitectònic de l’esmentada finca, amb unes bases totalment desconegudes per nosaltres i que, en cap cas, han estat elaborades comptant amb la participació de les entitats sotasignants. S’han pres des de l’Ajuntament algunes decisions que interpretem com imposicions, com a fets consumats, una política pròpia d’èpoques passades. Ens hem sentit profundament dolguts per aquest comportament que considerem inacceptable.

L’interès dels veïns i veïnes del Guinardó pel futur equipament de Torre Garcini és un fet evident, com ha posat de manifest la reivindicació mantinguda al llarg de molts anys. Vàrem celebrar l’adquisició d’aquesta propietat per part de l’Ajuntament l’any 2018. En tot moment hem mostrat la voluntat de participar en la definició del projecte arquitectònic de l’equipament. En moltes reunions amb membres i tècnics del Districte hem donat la nostra opinió sobre diversos aspectes del projecte arquitectònic, opinions que han caigut en el buit, tot i semblar quedar acordades per els presents a les reunions.

Per totes aquestes raons i davant de la gravetat de la situació, les entitats sotasignants, d’una manera consensuada i raonada volem deixar clar i per escrit algunes propostes que considerem s’han de tenir en compte a l’hora de redactar i escollir el projecte arquitectònic del nou equipament de Torre Garcini.

1. L’accés

Torre Garcini, com a futur centre cultural de la gent gran, ha d’estar totalment integrat al barri i al conjunt d’equipaments del seu entorn més proper: el mercat, el CAP, el Cassal de Joves, els centres escolars… Per un altra costat, diversos estudis ressalten la importància de l’eix dibuixat pel carrer Xiprer i el passatge Llívia, com queda recollit al Model de Barri del Guinardó aprovat al Consell Plenari del Districte celebrat el 4 d’octubre de 2019. Per tot això creiem que l’accés principal al nou equipament hauria de situar-se en el punt d’intersecció dels dos carrers esmentats, on hi ha la porta metàl·lica actual de la finca.

2. La tanca

El perímetre de la finca ha d’estar degudament protegit per una tanca prou consistent en termes de seguretat i, alhora, prou transparent a nivell paisatgístic. Aquesta tanca no ha de significar una barrera visual i ha de convidar a l’accés, que també s’hauria de poder fer des del passatge Garcini.

3. El patrimoni

Cal respectar al màxim possible l’estructura de l’actual masia per tal de salvar-ne el seu valor patrimonial i arquitectònic. No es tracta de salvar només la part exterior sinó també el seu interior: parets, escales, embigat…, afegint-hi aquells elements estructurals necessaris sobreposats per assolir la resistència i seguretat preceptives. Fins i tot s’hauria de protegir la cuina i el forn de pizzes, herència de la tradició culinària de la família Alòs (d’influència italianitzant) que es podria utilitzar com un element dinamitzador del futur casal de la gent gran.

4. L’ampliació

Aquest és el punt en el qual mostrem un desacord més profund.

Serà necessari construir nous espais adjunts a la masia tant per a serveis (ascensors, lavabos adaptats, recepció, magatzems…) com per aules d’activitats. L’espai més adequat per aquestes funcions és el situat darrera de la masia, entre la façana posterior (sense cap interès arquitectònic) i el carrer del Xiprer, un espai ombrívol i encarat al nord. Aquesta construcció nova pot tenir el volum necessari per complir amb l’edificabilitat segons la normativa vigent. La masia i el nou edifici es connectarien d’una manera fàcil i natural.

No acceptem de cap manera la construcció d’un nou edifici de planta i pis adossat a les casetes del passatge Garcini. Aquesta construcció quedaria aïllada de l’edifici històric i retallaria greument els espais lliures situats davant de la masia, destinats a jardins i a plaça. Els que coneixem els darrers anys de vida de la masia no podem oblidar les negatives municipals a les peticions de la família Alòs per edificar en aquesta mateixa zona on ara el propi Ajuntament hi pensa construir. Sembla una clara contradicció.

5. Els jardins

El nou equipament que es projecta, a part dels elements rurals històrics ja construïts, disposa d’un jardí i una plaça a l’aire lliure que seran un complement indispensable per a les activitats del futur casal de la gent gran. Petita resta de l’antiga explotació rural de Torre Garcini, aquest terreny aportarà un espai verd a una zona desament poblada. La limitació d’aquesta àrea no permet ubicar-hi horts urbans. Volem que el protagonisme el tingui la jardineria no només com a embelliment estètic sinó, sobre tot, com una oportunitat per a la participació dels usuaris del casal, amb una concepció activa de jardí comunitari.

6. Aigua

Des de molt antic, tota la zona que envolta la masia de Torre Garcini era valorada pel seu gran cabal d’aigua subterrània que tenia. Els dos pous excavats a la propietat en són una clara demostració. En el context actual de preocupació per la sostenibilitat i l’aprofitament dels recursos naturals, aquesta aigua s’ha d’aprofitar al màxim i ha de ser un signe distintiu del nou equipament. Ha de servir per omplir el safareig i la bassa i després ser conduïda a la zona enjardinada per al seu manteniment hídric. Fins i tot es podria reintroduir l’antic molí de vent que caracteritzava la silueta antiga de la Torre Garcini, de manera que el cicle de l’aigua es posés en servei amb la mínima despesa energètica. S’han de primar totes les iniciatives destinades al reciclatge de l’aigua.

7. Energia

Vistes les noves emergències energètiques, demanem que tota l'energia que precisi l'equipament es generi de manera sostenible i ecològica posant elements i instal·lació de captació d'energia fotovoltaica, solar tèrmica i eòlica. Si cal més energia, que sigui sostenible, com l’ús de pèl·lets o similars per calefacció, llenya per el forn, etc. fent de l'equipament un element autònom energèticament.

8. Els arxius

Una de les peculiaritats de Torre Garcini es l’existència d’un arxiu familiar ric en documentació i en cartografia. Des de 1882, la família Alòs és propietària de la finca i, a més de la documentació generada des d’aquesta data, van heretar arxius dels anteriors propietaris des de mitjans del segle XVIII. Aquest llegat (si no pot ser amb els originals, sí amb còpies) s’ha de mantenir i conservar en el propi equipament, un material que es pot ampliar amb altra documentació sobre la vida rural als barris dels Districte d’Horta-Guinardó. L’arxiu pot ser una eina de dinamització del nou equipament dedicat a la gent gran. Els propis usuaris hi podran aportar els records i les imatges del seu passat i guardar la memòria oral per a futures generacions.

9. Usos

És difícil redactar un projecte sense que abans s’hagi definit amb precisió els usos que ha de satisfer un equipament. Han passat els anys sense que s’hagi dedicat cap esforç en aquesta línia. I ara es vol definir un continent sense conèixer-ne el contingut. Què s’hi farà? Com es farà? Qui ho farà? I moltes preguntes més. És tasca dels arquitectes definir el funcionament d’un equipament sense conèixer mínimament les persones que en seran usuàries, ni les característiques del barri on s’ha de materialitzar?

Tots aquests suggeriments i propostes recollits en aquest escrit volem i exigim que es concretin en el següents compromisos:

A. Sol·licitem conèixer les bases del concurs ja convocat i la composició del jurat.

B. Sol·licitem que representants de les entitats sotasignants formin part de l’ampli jurat que ha de valorar el concurs. Sabem que estarà format per onze persones (quatre d’elles designades pel COAC), entre funcionaris municipals i tècnics. Escoltar la veu dels veïns i veïnes interessats en l’equipament segur que enriquiria el debat a l’hora de votar. La gent dels barris tenim la preparació adequada per formar part d’aquesta mena de jurats, encara que sigui en proporció minoritària.

C. Sol·licitem una reunió urgent, abans de les vacances d’estiu, amb la regidora del Districte d’Horta-Guinardó, per afrontar aquesta crisi de confiança entre les entitats sotasignants i els representants municipals.

Esperant veure ateses aquestes peticions, la saluden:

Associació de veïns i veïnes Joan Maragall del Guinardó

Coordinadora d’entitats del Guinardó

Associació de veïns i veïnes del passatge Garcini

Associació Nou Horitzó

Associació EL POU, grup d’estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada